dimecres, 17 de març de 2010

Els Pijames de P3

dijous, 18 de febrer de 2010

dilluns, 15 de febrer de 2010

diumenge, 1 de març de 2009

El diccionari audiovisual un recurs més.

El recurs d´un dicionari audiovisual per treballar el vocabulari amb fillets nou vinguts, fillets amb pobresa lèxica, de famílies on se parla una llengua diferent a la catalana, me pareix un recurs més, dels que empram normalment.
Però tal volta el que me suggereix és una activitat diferent, la de confeccionar amb ells a mesura que ho treballam un diccionari visual per anar i venir de casa.
L´activitat consistiria en :
1.Els mateixos fillets fer la fotografia de l´objecte del que volem aprendre el nom.
(Per exemple:un llapis, possant un article perquè moltes vegades quan s´adquireix una nova llengua gènere i nombre sol crear confusions)
2.Fer una fotografia de l´alumne fent ús d´aquell objecte, per tal d´aprendre el nom de l´acció que comporta.
(Per exemple: Amb el llapis puc escriure)
3.Amb l´ajuda del mestre editar la fotografia i en un quadern preparat expressament per acò, anar confeccionant un diccionari particular.On hi hauria les fotografies esmentades i el nom escrit a sota.
4.Setmanalment el fillet se l´enduu a casa per mostrar i ensenyar a la seva família el que ha après.
5.Hi hauria l´opció que la família al costat del nom en català i posàs el nom en la llengua familiar si aquesta fos diferent a la catalana.
Evidentment aquesta tasca ,per qüestió de temps i organització la podria dur a terme més bé el mestre A.D. o A.L, +1 .... que acompanya en aquests fillets i se plantegeria per desenvolupar al llarg del curs per adquiriri un vocabulari general de la llengua i l´especific que se treballi en el grup classe.Més bé per a fillets de P4 o P5
Paral.lelament i amb els mateixos recursos, les fotografies fetes per l´lumne, se podria muntar un diccionari audiovisual pel racó de l´ordinador, o emprar els que ja algú ha fet.
Si la família en qüestió tingués per habitual l´ús de l´ordinador la feina se plantejaria sols en fer participar a l´alumne en confeccionar un diccionari audiovisual com el que hi ha al final del missatge però açò encara crec que no és l´habitual.


dilluns, 23 de febrer de 2009

Una història que s´acaba.

A l´escola sempre tenim cura de les paraules que empram mestres i alumnes, que siguin les adequades i que s´emprin amb respecte, però mai ho haviem treballat en una activitat concreta sino que ho treballavem en el dia a dia.
Enguany ha estat diferent.
Amb motiu del dia de la Pau ens vam inventar un personatge, La Rateta Giberta, que ens va transmetre el seu entusiasme per col.leccionar Paraules dolces.
A l´escola durant uns dies tots vam posar especial atenció en emprar aquestes paraules i encara dura. Hem aconseguit que d´una manera engrescadora les paraules dolces prenguessin força en el nostre vocabulari i ens ajudassin a establir relacions més agradables i repectuoses.
Aquesta activitat s´ha concluit amb la disfressa de Carnaval, quan ens vam vestir de ratetes i ratolins.
La història ja s´ha acabat però la dolçor de les paraules dites amb cura i carinyo a la nostra escola ens ha quedat .
GRÀCIES
BON DIA!
ADÉU!
PER FAVOR
PERDÓ
HOLA!
M´HO DEIXES

Si voleu saber com va anar la història de na Giberta a la nostra escola clicau aquí.



Aquí teniu la carta d´acomiat de la nostra amiga la rateta.


Hola amics i amigues!
Sabeu qui som?
Nooooooo!Idò vos donaré una pista.
Les meves orelles són
Com que tenc una coa molt llarga m´agrada posar-m´hi un
i tenc una com la que vau dur per Carnaval.
Què, ja ho heu endevinat! Idò sí, som na GIBERTA.
Ara que ja teniu una col.lecció molt i molt grossa de
PARAULES DOLCES

vos he de dir Adéu.No sé si podré tornar a la vostra escola però quan vaig venir me´n vaig anar
molt contenta quan vaig veure com empraveu moltes paraules polides i poques d´aquelles que
ens fan mal a les orelles i ens fan sentir malament.
No les oblideu mai i emprau-les per tot allà on aneu, l´escola, amb els amics, a ca vostra, amb els germans... perquè si així ho feis vos sentireu més bé vosaltres
i tots els que estiguin al vostre costat.
Idò amb molta pena vos he de dir Adéu!I no me´n puc anar sense dir-vos
una paraula dolça de les meves
Adéu panderets i panderetes, i una besadeta qui vola muuuuuuuua!
Fins una altra

Na Giberta



dimecres, 18 de febrer de 2009

La representació a psicomotricitat

Aquestes fotografies són una mostra d´un dels tipus de representacions que feim en acabar la sessió de psicomotricitat: El dibuix.
La representació sempre és la darrera part de la sessió i és el moment en que quan ens aturam de l´activitat física el pensament intenta recordar tot allò que el cos ha fet, fent-nos més conscients de les vivències que hem tingut.
La consigna per fer el dibuix és que s´han de dibuixar com a mínim ells en un espai, joc, moment de la sessió , a partir d´aquí poden afegir els elements que vulguin, dibuixar els amics, diferents jocs...
Quan el dibuix està llest els demanam què han dibuixat i demanam que el dibuix sigui representatiu del que ens diuen i del que han fet durant l´estona a la sala.
Mirau que bé se n´ensurten!
Veureu que hi ha una clara representació del que ells dibuixen i les fotografies que hi ha dels muntatges a l´aula.
Els dibuixos pertanyen a un grup de P5 durant el més de gener .